Anàlisi matemàtica
paularodriguezcarcereny | 25 maig 2015Divendres, penúltima hora de classe, últims deu minuts, mates.
La pissarra està plena de gràfiques i, per desgràcia, cada una d’elles va acompanyada d’una meravellosa equació amb dues incògnites.
La Cristina té les mans plenes guix i, de tant en tant, se les espolsa creant un petit núvol de pols blanca. Ha comès l’error d’escollir una jaqueta negra per fer classe. Les partícules de calç s’apoderen del teixit fosc i creen un curiós efecte difuminat de color gris, com de cendra. Està dient alguna cosa sobre les gràfiques, intueixo que espera una resposta. En veure que ningú diu res, es gira, i llavors, per primera vegada en molt de temps, només se sent el so del guix desfent-se sobre la pissarra.
Quan et pares a observar una classe t’adones de coses que normalment passen desapercebudes. Tothom està concentrat, ja sigui en les explicacions del professor, en els increïbles plans del cap de setmana o en aquella diminuta imperfecció de la taula capaç de distreure’t l’hora sencera. El cas és que els altres fan, i tu observes.
No entenc les funcions polinòmiques ni les racionals, i no tinc cap intenció d’entendre-les. Per això escric ara, perquè sóc incapaç de pensar en números els últims deu minuts, de la penúltima hora de classe d’un divendres.
Paula Rodríguez
Paula, m’ha agradat això que comentes:”Quan et pares a observar una classe t’adones de coses que normalment passen desapercebudes”. A l’article descrius algunes d’aquestes coses que vas percebent, i ho fas de forma senzilla i ben explicada. És un escrit molt agradable de llegir. Gràcies!
No paris d’escriure, perquè tens molt a dir i pots fer molt bé!
Josep Maria